migracoop@fevecta.coop
© Copyright 2024. Todos los derechos reservados.
Diseño: 
Desarrollo web con por
Siete y media, coop.v.
Casimir Romero Garcia (professor i membre de l'Institut d'Estudis de la Vall d' Albaida) persona que viu intensitat la necessitat de lo Rural i en aquest espai hem presentat...... llegim la seua proposta i mirem el que cadascú pot fer al respecte en el se caminar personal.
Els camins al món rural s'han tornat estrets i pedregosos.
Si posem per exemple la Vall d' Albaida veiem pobles que tanquen escoles, bancals on creixen els esbarzers sobre tarongers, oliveres, fruiters....abandonats, cases perdent-se.
Els mateixos llauradors davant la desesperança aconsellen als seus fills i filles que es guanyen la vida amb altres coses que no siguen llaurar i maleir.
Mentrestant els joves marxen a les ciutats i a altres països.
Els aturats de les ciutats no albiren cap horitzó.
No es pot fer gran cosa però intentar fer-ne alguna sí.
La cooperació és imprescindible per a tirar avant,
Seria bo que les persones disposades a viure al món rural es posaren en contacte amb els que encara viuen al món rural.
Parlar amb els llauradors que, jubilats, encara llauren!
Vore si és possible que, siga pagant lloguer, amb cessió temporal o comprant es puga usar el seu tractor i treballar la seua terra.
Els nous usuaris de la terra haurien d' aprendre dels vells.
Haurien de buscar el suport i també integrar-se en les cooperatives agràries. Conseguir contactes a les ciutats per a comercialitzar allí la seua producció sense intermediaris.
Els lloguers a les ciutats són cars.
Els lloguers als pobles són raonables,
Tanmateix alguns ajuntaments oferixen vivenda a baix preu per a evitar el galopant despoblament.
Quan no conduisc, per la finestra del cotxe, veig el bancalat de la Vall Blanca.
Fa quaranta anys els llauradors podien viure de la terra.
Quan passe per la Pobla del Duc no es veu tant d' abandonament.
Alguna cosa caldrà aprendre d'ells.
Amb una visió general, a grosso modo, dic que la tercera part de la Vall d' Albaida està erma.
Les hortes amb aigua i terra suficient per a produir prou verdura també estan abandonades en la seua majoria.
La verdura que consumim entra cada matinada pel túnel de L' Olleria.
Fora de la Vall han sorgit empreses que amb molta i moderna maquinària produeixen molt.
No es pot lluitar contra eixa realitat però si que es pot produir amb respecte cap al medi i amb verdura i fruita amb gust de verdura i fruita.
Ahí està la Vall.
Pot ser que ella estiga esperant que persones que volen viure al medi rural de manera honesta busquen sinèrgies i habiten altra volta les cases tancades.
No és gens fàcil i més en un temps d'individualismes.
Jo mateix tinc mitja Ha. de terra erma. Tinc una horta prou gran per abastir una família abandonada.
Un amic meu té seixanta oliveres en plena producció acabades d'abandonar.
Si algú vol començar, al meu poble regar és barat i pot ser que les verdureries de Gandia els agrade vendre fruita i verdura amb sabor i de proximitat.
Ah!
No us pense cobrar res per la terra que vaig heretar de mon pare i ma mare i que també he abandonat.
Salut!
© Copyright 2024. Todos los derechos reservados.
Diseño:
Desarrollo web con por
Siete y media, coop.v.